La barraca (fragmento) –en catalán- "Com la gavina de la mar blavosa que en la tranquil·la platja fa son niu com lo nevat colom que el vol reposa de l'arbre verd en lo brancatge ombriu; blanca, polida, somrisent, bledana, casal d'humils virtuts i honrats amors, l'alegre barraqueta valenciana s'amaga entre les flors. Baix la figuera, on los aucells de l'horta canten festius l'albada matinal, al primer raig de sol obri la porta i als aires purs del cel lo finestral; i com la mare cova a la niuada, les amoroses ales estenent, pobre trespol de palla ben lligada la guarda d'un mal vent. Quatre pilars, més blancs que l'assutzena, formen davant un pòrtic de verdor: corre sobre ells la parra, tota plena de pàmpols d'esmeralda i raïms d'or; a son ombra, lo pa de cada dia repartix a sos fills lo Treball sant, i en la taula la Pau i l'Alegria les flors van desfullant. A un costat obri el pou la humida gola; i perquè tinga perfumat dosser, la garlanda de flors, que al vent tremola, estén sobre el bocal un gesmiler; i per la franca porta mal tancada les flors despreses i el flairós perfum a dins penetren, en la dolça onada de l'aire i de la llum. Pengen del mur l'aixada i la corbella, que a terra fan doblar lo suat front; lo pulcre canteret, que a la donzella, encorbant lo braç nu, porta a la font; i plena d'harmonies misterioses, la guitarra, que ensems gemega i riu, a la llum de la lluna, en les gustoses vetlades de l'estiu. Allà dins, entre alfàbregues florides, en lo corral, baix l'ample taronger, mormorejant pregàries beneïdes, la mare agrunsa a son infant darrer; i al cim de la cabanya, fent-la un temple, santificant sos gojos i dolors, obri eterna la Creu, per digne exemple, sos braços protectors! " epdlp.com |