Joan Ferraté Provocacions (fragmento) –en catalán- "Abans que la poesia, em fa l'efecte que el que ara ens pot interessar més de l'obra de T. S. Eliot és la doctrina literària i la crítica. El mèrit de la poesia em sembla evident, però ara m'inclino a veure-hi un indici de la mena de persona que era el seu autor més aviat que una obraque s'aguanta sola. L'Eliot juvenil de les primeres poesies, que d'una banda no sap com heure-se-les amb les senyores de Boston i de l'altra no pensa sinó a clavar puntades de peu a la gent que l'emprenya Londres, em satisfà molt més que no pas cap renovador de la poesia de llengua anglesa amb importacions foranes (de Laforgue o Corvière, per exemple), que ha estat durant tant de temps l'Eliot de la versió oficial. I a The waste land ara no hi veig sinó l'exponent d'una crisi personal provocada per la dona amb qui el pobre poeta havia acabat casant-se i que va haver d'abandonar: l'interès biogràfic, doncs, n'és ara per mi l'interès primari. La col·lecció completa de les poesies d'Eliot està d'altra banda, farcida de retalls de coses sense acabar, que amb prou feines valen res sinó, altre cop, com a indicis sobre l'artista que els tenia desats en un calaix. Quant als Four quartets, bé, són l'obra més perfecta i al mateix temps més avorrida de l'Eliot poeta: un mer discurs reiteratiu sobre les conviccions, o potser cal dir les especulacions, o com a mínim les divagacions, d'un autor que ja té cinquanta anys. De cap a cap, doncs, un discurs directe sobre el no res. I, en l'endemig, ¿que se n'ha fet, d'aquell "correlat objectiu", emblema de la indirecció i la despersonalització que haurien hagut de caracteritzar la poesia del nostre segle? " El Poder de la Palabra epdlp.com