La maledicció dels Palmisano (fragmento) –en catalán-Rafael Nadal
La maledicció dels Palmisano (fragmento) –en catalán-

"El primer de morir va ser en Giuseppe Oronzo Palmisanp, el més bel·licista de tots i el que feia més temps que es preparava per si la pàtria el reclamava. Va caure el 24 de maig del 1915, l’endemà que Itàlia hagués declarat la guerra a Àustria i s’hagués incorporat a la coalició aliada de la Primera Guerra Mundial. El pobre Giuseppe Oronzo sempre havia defensat que la lluita al front era una gran oportunitat, que ensenyava a disciplinar-se, enfortia el caràcter i permetia canalitzar adequadament l’excés d’energia dels més joves. Trobava que el camp de batalla era l’únic lloc on la força bruta s’exercia de manera natural i ordenada. Com un art noble, deia ell.
En Giuseppe Oronzo era lleial i complidor. El seu problema era que sempre estava a punt per aclarir les diferències a bufetades. Però, malgrat aquesta tendència espontània a la violència, no tenia mal cor. Va ser el primer Palmisano que va córrer a allistar-se i va aconseguir entrar en un cos de voluntaris, tot un honor per a algú que venia d’un poble com Bellorotondo. Poc temps després va ser el primer de marxar al front del Carso, al nord-est d’Itàlia, i el primer d’entrar en combat. També va ser el primer del seu destacament de sortir a l’avançada per fustigar els austríacs que aquelles primeres hores de guerra no paraven de retrocedir. I va ser el primer de rebre una bala de fusell al pit, just a l’estèrnum. Quan va sentir l’impacte, com un soroll de dues peces metàl·liques que topaven i una cremor molt desagradable al pit, va pensar que la bala només havia fregat els botons de la guerrera i va intentar seguir avançant. Les cames no li van respondre, se li van doblegar en sec i va caure fulminat. Quan els austríacs van contraatacar, un caporal de bigoti recargolat li va passar per sobre i li va clavar la baioneta al cor, però el pobre Giuseppe Oronzo ja no se’n va sentir; feia estona que la vida se li havia escapat. El primer Palmisano va morir amb l’honor inútil de ser un dels primers italians de perdre la vida, just el primer dia de guerra al front austríac. Aquell estiu hauria fet vint-i-dos anys. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com