Josep Aladern L’amo del pilar de cinc (fragmento) -en catalán- "Damunt de les fortes espatlles d’aquell jove, el “pilar de cinc” es posà en marxa, fort i segur com els que En Ramon feia en sos bons temps. Ell, com sempre, es posà al seu costat per salvar als de dalt en cas de caiguda i, al refilet de la gralla i al redoblar dels timbals, es posaren en marxa Carrer de la Cort amunt. Apa! Apa! Ja el pilar passa pel pati de l’església; ja emprèn l’ample Carrer de la Cort; ja és davant de la Casa de la Vila; ja arriba a les Pescateries. El pilar s’aguanta sempre fort. Aquell jove està fent esforços sobrehumans, però no dóna cap senyal de desdir. El pilar va seguint encara amunt. Ara ja tots van afluixant; l’enxaneta comença a doblegar-se; el tercer i el quart tremolen; el segon branda d’ací i d’allà, com si el seu cos fos agitat per un corrent elèctric; sa cara està encesa com un pebrot vermell; però el pilar va caminant, caminant, i ja sols li manquen comptades passes per arribar a ca la Polònia. Hi arribarà? No hi arribarà? Un moment més d’aguant en el segon i ja hi és... Davant de l’espectacle, el vell Coralí no sap el que li passa. En aquell moment perdrà la fama de tota la seva vida, ja mai més ningú no li dirà “l’amo del pilar de cinc”… Estan a punt d’arrabassar-li la seva glòria, van a destruir la seva il·lusió més preuada. Oh, Déu!, quins moments més amargs són aquells per aquella ànima tan sencera! ¿Què farà aquell home en aquells moments terribles? Sols hi mancava una cosa! Fixa la mirada a la porta de casa seva i hi veu la seva dona, aquella que tal dia com aquell tants anys enrere s’estava també a la porta, esperant que ell passés amb el seu pilar a les espatlles… Quina vergonya per a ell veure’s vençut per un jove del dia! Aleshores, En Ramon Coralí no s’hi pensa més, no es pot retenir: sos braços, tot son cos, s’abalancen fatalment cap al “pilar de cinc”; dóna una forta empenta i tot aquell tremolós edifici de carn humana se’n ve a terra a sis passes abans d’arribar a la porta de casa seva, mentre que, alçant destrament els braços, recull el pobre enxaneta entre ses mans de ferro. " El Poder de la Palabra epdlp.com