Guillem Frontera Un cor massa madur (fragmento) –en catalán- "Sabia des de feia temps que no escriuré mai una novel·la. ¿O potser hauria de dir “la” novel·la? Això dependria del moment de la meva vida que volgués prendre com a marc dels meus propòsits. De jove havia somiat d’esser novel·lista. De més gran, aquest futur s’havia anat esvaint a poc a poc i havia donat lloc al projecte, molt més assolible aparentment, d’escriure “una” novel·la. Quan havien d’esser moltes, arrossegava dia i nit un enfilall d’històries que bollien dins el meu cap, tot esperant el moment de rebre l’alè diví de la creació. Ignor a partir de quin instant començaren a esfumar-se, avui una, una altra al cap d’un any, fins que buidaren el somni juvenil d’esser novel·lista. Aquestes històries adesiara guaitaven momentàniament a la meva memòria, quan fragmentàriament apareixien en un film, en una obra teatral o en un llibre. Al principi, m’era dolorós reconèixer-hi un personatge o una situació que jo havia imaginat. Més endavant, això em produïa el sentiment agredolç de retrobar-me amb un amic perdut de la infantesa: era ell, però només me n’havia quedat la fesomia. Finalment, aquests retrobaments només em despertaven una indiferència absoluta. Sabia que mai no seria novel·lista, però aquesta seguretat, que mai m’havia envaït suaument, havia estat substituïda per una altra: escriuria una novel·la per a la qual no disposava de cap història, però això no tenia la més mínima importància: el tema d’una obra d’art és un mer pretext. " El Poder de la Palabra epdlp.com