Dolors Monserdà L’estrella -en catalán- "La nit ha cobert la terra amb son mantell de foscor, amb feresa de silenci i amb feresa de remors. Tot un món ple de misteri s'aixeca d'un món que dorm, i l'esperit de les serres per la buidor se remou. Amb l'aleteig de ses ales colors i perfils confon; posant encisants aromes dins cada flor que desclou. Bo i saltant la meva néta m'ha volgut seguir a l'hort; plançonet de nou anyades frisa per saber-ho tot. Los secrets de l'estelada li tenen robat lo cor; i es deleix per veure el Carro dibuixat amb punts de foc. Lo bell Camí de Sant Jaume l'encisa amb sos resplendors; mes la seva enamorada és l'Estrella del Pastor. Tot mirant les meravelles que del cel la volta enclou, un estel l'ha traspassada com un coet volador. La nena tota tremola i em diu encesa de goig: -Àvia ¡és l'infant que ens envia des del cel Nostre Senyor! " El Poder de la Palabra epdlp.com