Sota el barret (fragmento) –en catalán-Manuel Cuyás
Sota el barret (fragmento) –en catalán-

"Ja hem entrat al juliol, i encara no he anat aquest any a la platja. Cosa estranyíssima en mi, que quan era jove ja hi era a l’abril, principis de maig, i que ara, de gran, ho feia al juny. I això que la tinc a cinc minuts a peu, sense necessitat d’agafar el cotxe ni buscar aparcament i amb la possibilitat de sortir de casa de qualsevol manera i ensenyant les ungles dels peus.
Què em passa? No sé què em passa. Diria que em fa mandra, però la paraula mandra em sembla vulgar i insatisfactòria. Molts coneguts meus, que em tenen per un home tocat i posat partidari de la prudència en tot, s’estranyen i no em creuen quan els explico que jo he format part d’aquell contingent de gent que, situat sobre la sorra amb una tovallola, és capaç d’exposar-se una hora de rellotge al sol sense trovar el moment de saltar a l’aigua i amb el tomba i tomba per únic moviment. L’expressió «bany de sol» és tan absurda com anomenar «vestit de bany» la tela exigua que ens cobreix amb prou feines les parts, però jo amb aquest vestit que no vesteix sinó que despulla m’he banyat de sol, que és un bany que no mulla, sinó que resseca. No sé nedar. No m’enfonso, puc fer quatre braçades i potser unes quantes més, però des que vaig prescindir del pneumàtic que de petit em sostenia a l’aigua la natació no ha estat mai el meu fort. Tot i el dèficit, dins de l’aigua salada, i amb la precaució de tocar a terra amb la punta del peu, he passat molt bones estones. Si això és així de cert, per què no he anat aquest any encara a la platja?
Una de les coses que més m’agraden d’aquest món és mirar la gent i els seus moviments. Puc dir, doncs, que la platja ha estat per a mi un gran observatori. Les parelles que festegen; les noies en flor que ignoren el món i qui l’habita; els nois que es volen exhibir davant d’elles amb capbussons mortals a l’aigua; les senyores grasses i primes que han deixat el marit a casa i en diuen de tots colors, del marit propi, del marit de les altres i del dinar que han deixat preparat; els homes panxuts i miradors; els nens que fan castells amb la galleda... Es diverteixen, els nens, fent castells de sorra o els fan perquè quan s’és nen se n’han de fer? I és clar: les noies joves i les senyores més grans que, perquè el sol les banyi més, prescindeixen del vestit de bany, en part o del tot. Quan anava a la platja a l’abril això no es veia. He fet tard per tot. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com