El verí del teatre (fragmento) –en catalán-Rodolf Sirera
El verí del teatre (fragmento) –en catalán-

"MARQUÈS: Sí, sentir! Sentir, Gabriel! Sentir sense retòriques... Participar d’alguna forma en les seues angoixes; constatar en la nostra carn, percebre en la intel·ligència, a cada pas, a cada nova etapa, l’avanç inexorable de l’ensorrament...
GABRIEL: Acompanyar el condemnat fins al patíbul, no és això?
MARQUÈS (ràpid): Però no únicament això... Si poguérem, per alguna espècie d’encantament mimètic, penetrar en la seua interioritat, i viure-la, sense deixar de ser ensems nosaltres mateixos... llavors, quin plaer més sublim, quin plaer del coneixement, i com aquest plaer es comunicaria i s’estendria per tots els racons i les fibres més allunyades del nostre pobre cos! Quin plaer, amic Gabriel, en una època de racionalisme i d’ensopiment com és ara la nostra! (Riu.) Però, ja heu vist... No deixe de parlar... Ah, les paraules em perdran... (Mira novament el seu rellotge.) Gaudisc abans d’hora d’unes emocions que, pel moment, no he arribat ni tan sols a provocar en vós... (Pausa. Amb indiferència aparent.) Encara no m’heu dit si accepteu el meu joc...
GABRIEL (acabant per resignar-se a les extravagàncies de l’altre, una mica cansat): No us arribe a entendre, senyor, però si això us ha de fer feliç, estic disposat a representar per a vós el fragment de la vostra obra que m’encomaneu. Digueu-me, doncs, el que voleu que faça. (Mentre puja a l’escenari.) Us advertisc, tanmateix, que, sense cap mena de preparació, no em serà possible aconseguir el primer cop uns resultats massa reeixits, però, com que vós hi insistiu...
MARQUÈS: Oh, sí, insistisc, Gabriel... Insistisc... (Pujant apressadament ell també a l’escenari, i mirant-ho tot amb la màxima atenció.) Espereu... (Satisfet, en acabar el seu examen.) Sí... sí, està tot bé... (Baixa de l’escenari, agafa el llibre, l’obri per la pàgina corresponent, i apropant-se al prosceni, li’l dóna a GABRIEL.) M’interessa particularment aquesta escena...
GABRIEL (des de l’escenari, després de mirar-se ràpidament la pàgina del llibre): La mort...
MARQUÈS: Exactament. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com