Oda a Berga -en catalán-Ramon Vinyes
Oda a Berga -en catalán-

"Berga: peus dintre els blats, braços dintre els pins,
una estirada bruna al flanc d'una muntanya.
Costes amunt, hi puja un carro curull de romanins.
Dintre del carro cantaven; la cançó et féu entranya.
Temps enllà, abans que envellissis sota d'estels muntanyencs
uns masius —formigues clares— arrossegaren hortes...
Uns compassos de llum fixaren la ciutat dintre dels fencs
i espessors de pereres et varen fer de portes...
Després, pubilla rica de vestits variats,
fores blanca als hiverns, quan les neus cauen blanes;
tingueres ors d'estiu en flamejar els blats;
mantellina tot l'any feta amb sons de campanes.
I tingueres aigua, cristall dringant sobre el silenci de l'oblit
del temps que passa. Això, Berga, t'ha mantingut ben viva.
Mai no has ofert als fills la tardor del teu pit;
t'has renovellat —horitzons! horitzons!— amb lentor comprensiva.
Hauries pogut ésser una ciutat de cervells xops
—esponja xucladora de siderals desvaris...—
Has sabut reconèixer la rúbrica difícil d'imitar que fan els pops
sota la signatura, abonyegada de fe, de cent notaris.
I has seguit el camí que duu a un cim
—muntanya de Queralt, muntanya, jardí de muntanyes.—
La cançó que et féu néixer, la repeteix hora a hora el regalim
de les fonts que són ara l'entranya de les teves entranyes.
I avances, Berga! En l'avui ja hi tens demà
—carrers estrets que conserven l'ahir i se'n desvesteixen.
Sobre els teus campanars s'aixeca un campanar
amb campanes que vibren i amb sons que floreixen.
Sons que ressonen fixos i amb ressonar pregon
des d'aquest doll de cases, aigua de serralada...
Berga té present dintre del so del món:
el passat i el futur s'hi lliguen amb perfecta llaçada! "



El Poder de la Palabra
epdlp.com