|
Les seduccions de Júlia (fragmento) -en catalán- "A cinquanta metres a la dreta, hi ha el carrer de la Cadena, que es diu així per les anelles que tancaven el carrer Hospital fa quatre segles. Aquí mateix va morir assassinat Salvador Seguí, el dirigent obrer a qui deien el Noi del Sucre. Aquest és el nostre restaurant: Casa Leopoldo. A la Júlia la va sorprendre el local. S'havia imaginat que en Xavier hauria reservat un lloc de disseny barroc i amb espelmes a les taules. Per això s'havia vestit com si anés a l'òpera, amb una faldilla prisada negra i una torera platejada, sobre la qual duia un abric de caixmir, també negre. Les seves sabates de taló no comptaven amb la superfície d'aquell carrer de llambordes. I ara es trobava davant una porta pròpia d'una fonda, en un dels carrers mes llòbrecs de la ciutat. En obrir la porta, però, va trobar-se amb l'amabilitat de la Rosa, la filla del propietari, que els portà al menjador interior, on hi havia molta gent coneguda de la ciutat, cosa que va fer que en Xavier hagués d'anar a saludar dues taules diferents. En una, hi havia un antic traductor de les Nacions Unides convertit en escriptor de moda en companyia d'un conegut crític teatral de ploma càustica, d'un cronista de la ciutat que era autor d'una sèrie de biografies de carrers barcelonins, un novel·lista d'èxit i, al mateix temps, gastrònom, i un altre autor de culte que desesperava els seus editors en negar-se sistemàticament a aparèixer per televisió. En una altra taula hi havia tres dones: una fotògrafa especialitzada en retrats, la directora d'una revista de cine i la Malena. Quan la Malena va veure la Júlia, va fer un crit que va aconseguir que es fes el silenci al menjador. " epdlp.com |