A la Llengua Catalana, de Anarquines -en catalán- "Oh llengua estimada, llengua del meu cor! Qui no t’ha cantada no sap què és conhort! Sols amb tu troba mon pensament… lo que no es roba i al cor no ment!; i als que t’estimen tan bé els escaus, que si amb tu rimen els fas ser braus. Gent ignoranta i altra de vil junta et bescanta l’accent viril, tos mots precisos, ton fer roncar i bells matisos d’amistançar. I altra gentota que et mima arreu et fa patriota per lo que en treu; contra uns que es diuen lliures i iguals… i amb tu no viuen lleis naturals! Que ets gran i bella no es pot dubtar, puix que ets l’estrella d’un ser humà. De ta hermosura, rica expressió neix ma font pura d’inspiració. Amb ma energia fas un sol ser, té ma anarquia propi valer. I amb tu he lluitat, per tu he patit… mes tot m’és grat, si t’he servit. ………………………. Oh llengua estimada, llengua del meu cor! Qui no t’ha cantada no sap què és conhort! " epdlp.com |