|
Acordió, de Darrere el vidre –en catalán- "A Josep M. Junoy El mangre Els replecs En els flancs opulents Fins regalims de coure Sobre el safareig del port Un home hissa una vela com si engegués L’estel -Acordió il.lusori des de la mar al cel- I l’aigua s’ha fet més tremoladissa En la llenca estantissa També L’ACORDIÓ Del veler esblaimat Ha grumollat La fibra de les cordes tivantes QUAN LA VEU HA CANTAT La mar era una pell d’un raïm molt daurat Que comença a ARRUGAR-SE Sobre els plans inclinats I els molls esbiaixats Les línies franques Dels pals arrenglerats Dels grans vaixells Semblaven TREURE BRANQUES Luca una estrella dalt d’un pal majô. " epdlp.com |