Fredor –en catalán-Mercè Anzizu
Fredor –en catalán-

"Ma llar és apagada
la meva dolça llar!
Tan sols poguí obirar-los
son dolç caliu voltant,
i ja m’han deixadeta
los que la van alçar...
Un trist moment passaren
per ensenyar-me a amar,
i encar, l’amor de mare
no he pogut sebre mai...
Visc sempre d’enyorança,
de fred al cor plorant,
i diuen que en la terra
hi ha lloc per escalfa’m?
¡Mes ai!, no té prou força
per fondre lo meu glaç,
mon glaç de quatre lloses
que el cor me té voltat...
Jo hi romandré soleta
vora ma dolça llar:
si em moro de tristesa
sa cendra em colgarà,
si no em farà memòria
dels temps que ja han passat,
dels que han robat ma ditxa
per no tornar-la mai!
La meva llar ja és morta
jo tancaré el portal;
no hi entraran de fora
i jo també me’n vaig,
mes, no a cercar-ne una altra
¡que Déu del cel me’n guard!
Viuré lluny trasplantada
i a dintre d’un fossar,
marcida ací en la terra
per reflorir allí dalt
on los sospirs fineixen
i es para d’enyorar...
Jo trencaré ma lira
lo jorn abans d’entrar,
si en lo meu cor hi ha càntics,
al cel ressonaran! "



El Poder de la Palabra
epdlp.com