L’arrel –en catalán-Joana Raspall
L’arrel –en catalán-

"L’arrel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l’hivern, al foc escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua

El primer de la reunió,
L’u va dret com un bastó…..
El dos que s’ha entrebancat
S’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
Que no li arriba a la sola,
El tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
Assegut a la cadira
Prop del cinc, que fa el gallet
I llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
Amable amb tota la gent,
Agafat el braç esquerre
Del set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
Amb aires de gran senyor
I contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
Però escarransit de cos,
que en una safata
neta porta un zero més
Gros que ell.
Tots li criden: Visca, visca
Però el ZERO li rellisca…
I es queden sense tortell!

Amb tres gotetes pluja
Enganyaré al cargol
Perquè surti i tregui banya
Encara que faci sol.
Quan veurà la terra eixuta
Es quedarà tot parat,
I per més que miri enlaire
No sabrà qui l´ ha mullat
-soc jo, el cargol! No t’ enfadis,
No tinc mala intenció:
Sols vull veure‘t que m’agrades,
Tant polit i tant rodó!

El semàfor s’ha empipat
Amb la coloma atrevida
que passa amb roig, i li crida:
-Atura’ t! que t’has pensat
que jo aquí no hi pinto res?
o és que t’has cansat de viure?
Espera el verd! m’has entès?
-Ai, beneit! No em facis riure!
-contesta ella-. Sisplau,
ocupa’t del teu carrer,
que jo sempre passaré
mentre el cel em marqui blau!

Si el mon fos…
Si el món fos…
Si el món fos escrit en llapis
Podria esborrar la lletra
Que vol ferir;
Podria esborrar mentides
Que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
Que fa mals;
N’esborraria grandeses
De mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
De mal color:
del dolor brut de la guerra
I del dolor.
Qui voldrà escriure un nou mon mes just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
Ben valentes, lletra per lletra
Des del nostre raconer. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com