|
El franctirador (fragmento) –en catalán- "Krzysztof tenía cada cop més la sensació que ja havia desaparegut abans del dia que efectivament havia desaparegut. Que havia desaparegut abans, fins i tot, de l’assassinat de Popiełuszko. Potser amb el temps li acabaria semblant que no l’havia arribat a conèixer, potser que ni tan sols havia existit. El cert és que el crim de Popieluszko no va significar res per a Krzysztof però sí que va afectar Krzysztof, en algun punt molt amagat, i de manera diferent de com havia afectat la resta del país. Més que el crim en si, el que el va afectar va ser com es va viure el crim a casa. Tanta aflicció bolcada en un estrany, quan ell, en aquella època... Va ser just durant l’afer Popieluszko que a Krzysztof se li va «escapar la mà» durant una classe del professor Mońko. Krzysztof era el del Góra, i allò no passava desapercebut per ningú, ni pels companys, ni pels professors, ni per direcció, ni pel sindicat d’estudiants. I aquell dia s’hi va tornar. Per una bestiesa. El professor Mońko li havia encomanat que netegés el baf dels vidres de l’aula mentre la resta d’alumnes dibuixava cercles i triangles en làmines de paper gruixut. Naturalment, quan arribava a l’última finestra, la primera tornava a estar entelada. El professor Mońko feia comentaris sobre la seva ineptitud. Tothom reia. «Des del principi, Krzysztofet!» La classe es va anar engrescant. «Que no veus que no està ben neta? Des del principi!» Aquell dia el professor Mońko va aturar la classe. L’atenció de tothom estava clavada en el clatell suat de Krzysztof, en la seva mà insegura fregant amb aquell tros de diari humit. «Des del principi, inútil!», va escopir algun dels seus companys que seien més a prop de la finestra. I tot d’una, en lloc del paper de diari, hi tenia un compàs, a la mà, i tot d’una, sense saber com, l’estava clavant insistentment en l’espatlla del company que seia més a prop de la finestra. " epdlp.com |