|
De mar compartida -en catalán- "L'aire tremola amb cada vol d'ocell. Cau la tarda i una dona camina per platges desmaiades: passos salats, pell clara. Amb algun convenciment camina fins al límit abrupte de les roques. Vacil·la un instant, escull la fita exacta i llança al mar engrunes de pa que trau d'alguna butxaca. La dona riu, enfrontada a les ones, quan els peixos s'acosten a menjar-se-li el riure, fins que s'apaga el desvari d'escates i contempla en silenci com retorna la calma. Així, cada vesprada existirà un camí cara a cara amb l'últim sol. Mentre la dona —pell salada, passos clars— crega que el gran motiu per caminar se'l trau d'una butxaca. I que no tornarien a nadar, els peixos, si no fos per l'esperança de buscar-li les mans, felices i amples com dues magnòlies. " epdlp.com |