|
Flors vermetlles –en catalán- "Són d’un vermell rar aquestes flors. Com si m’entrés alguna impuresa en els ulls cada cop que em disposo a mirar-les. Em fan recordar amb precisió aquell gust amarg que ja no és a la boca. Busco una fórmula per poder parlar sense contemplacions d’aquest mal sabor o de l’estrany color d’aquestes gerberes que ara acabo de collir. És tard. Miro el cel i són clars els núvols. S’instal·len al voltant d’aquests fulls que voldrien transcriure les arestes precises d’aquells pètals efímers i envellutats. Sé que això és inviable. Em sé atònit. Desarmat davant la consciència de sentir unes llàgrimes que s’escolen com fina aigua de pluja. Caminen per unes galtes inexplorades des del llunyà temps de la infantesa. Els sentiments no coneixen les lleis de la gravetat. Em miro a l’espill. Em retorna una imatge desconeguda fins ara. L’erosió de descobrir els motius del simple pas del temps. Hauria de ser d’una superfície neutra que només reflectís l’espai. Ara s’ha transfigurat, però, en síl·labes a penes comptades. En petites esberles de llum que només saben reunir trossos d’atzar. " epdlp.com |