Josep Lluís Pons i Gallarza Davallada –en catalán- "Bell horisont ¡adeu! selvatge serra, lo mon abaix me crida; tinch d'afrontar pereguinant la terra  lo panteig de la vida.    Flayre boscana que l'alé'm retornas, ómplem l'esperit ara; cel esplendent que l'esperansa'm tornas, déxam mirarte encara.    Gaya remor del vent á la pineda ressona entre la fulla; boyra que suras per l'ubaga freda, mon front cremós remulla.    Aspres pendents que ab feredat ne miro, relliscanta dressera, salveume'l pas si concirós me giro mirant cap endarrera.    Quedeu mes alts que jo, singlers cendrosos, si os torn á veure enfora, l'ergull de vostres caps mes alterosos he trapitjat un hora.     Avall... ja emplena el fum de la taulera les salzeredes blanques, y l'aigua del molí salta ab brumera pe'ls grahons de les tanques.    Darrera'ls caminals que giravoltan los turosn desparexen, y'ls cantelluts penyals que'ls enrevoltan ses ombres definexen.    Verdejant als costers ab l'argelaga confosa apar la vinya, y daurada pe'l sol que ja s'apaga planeja la campinya. " El Poder de la Palabra epdlp.com