Martí Genís i Aguilar La espalmada (fragmento) –en catalán- "Són tres quarts de deu, i a casa X. fan la caritat a deu hores. La gran entrada, que's menjaria el primer pis d'una casa 'de menestrals, reb de biaix un raig de sol que marxa dret fins al fons, fins als primers esglaons de l'ampla escala de pedra que puja a trobar el macis cancell, amb revifiguda barana de noguera, amb un replà només i no passant més enllà d'un pis, que no hi ha pas d'altres estadants a la casa que'ls seus senyors. Aquell raig de sol cau allà dins com una capa màgica i transparent, que abriga un formiguer de criatures del fred del Desembre i del vent emmetzinat que escombra les lloses del carrer solitari. Arrambades a la paret o assanayaaes a terra les dones, voltades de mainada i mig despullades per amagar un xic més a la canalla, la fan petar elles amb elles, rient i barallant-'se, cridant i descompartint als entremaliats bordegassos, o si no tenen aqueixa tasca, fent anar les agulles de la mitja blava o giravoltat, les velles, l'estam de la revent fusàda. Els jaios i els esgarrats que'ls fan companyia, no mouen tant esvalot i's queden a servar el portal o a fer rotllos al carrer, defensats amb sos rossos caputxos o descolorides mantes, amb les barretines tapant-se les orelles, i quiscun amb la vella pipa, mirant d'escalfar la tremolosa barba, donant aula del temps de la guerra o de l'any de la fam, o de les desgràcies de tal o qual pagès, son antic amo. " El Poder de la Palabra epdlp.com