Joan Todó Cançó –en catalán- "La teua pell, mig de mel, mig de sal, Flum de cloïssa, dins la nit fremeix. I quan la dic, l’alè la destrueix, Resto tot sol, amb l’aroma animal Dels teus cabells, i el baf ocult, roent, Dels teus palmells. I intento retrobar El tacte dolç, amb l’olfacte a la mà, La vista als dits, de la galta exigent. O bé els teus ulls: el doble llac absent Que em xucla, cec. M’hi podria ofegar, En els teus ulls, oberts com un volcà Que dins la nit esclata, refulgent. I tan endins els busco, tan distants Els sé trobar, que perles del pregon Abisme, del més fondo i inhòspit, són. S’eclipsen, clucs, moren per uns instants. I tornen, fan de mi, goluts i amants, L’objecte mut, per un àcid segon, Del teu desig, que engoliria el món Per fer-me teu. Asprius com diamants, Mig de la nit, mig del demà, furtius Com cada bes que sobre el cos perfàs, M’avisen perquè el dia ens vol, tenaç, Que el nostre ball l’aturen sols altius. Perquè la nit té recolzes bacius On va perdut el joc. I cada braç Busca un bessó amb qui estrènyer un enllaç On siguem un, de nosaltres captius. Ens vol el sol, ens desitgen els cels De l’endemà, la llum sense sentit Que feny el pa que ens salva de l’oblit, I cap allà te’m dus amb gest excels. El pa guarit del dia, entre els pèls De l’espavil, me’l menjo, migpartit En els teus flancs, els crostons sobre el pit. Les galtes, frec a frec. Com folls estels. " El Poder de la Palabra epdlp.com