Oració –en catalán- "Vós, Senyor, que m’heu concedit els misteris del Jo i la seva carn/ iel seu verb. Vós, Senyor que de la carn heu fet bronze i del verb heu fet plata, compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb ulls de dona: profetitzo les raons dels savis i els entesos i la bellesa dels senzills, també el dolor de saber-se fang – també el dolor. Vós, Senyor, que heu maleït com es maleeixen els que, al temple, compren i venen l’amor de les nacions, compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb mans de dona: sostinc el sacrifici dels pobres, dels malalts, dels vells, del que n’has fet or – també, del sacrifici, n’has fet or. Vós, Senyor, que heu estimat com s’estimen els pobles, compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb el cor de dona: trepitjo terra de terres, beso terra de terres perquè heu revelat als senzills tot allò que heu amagat als savis i als entesos – també als déus, també a tots els déus. Vós, Senyor, que heu fet robins i safirs de tots els meus pecats, compadiu-vos d’aquest desitjar el Món amb ventre de dona: profetitzo – també / Jo / profetitzo. Vós, que m’heu manat escandir-me la ràbia fins a desdir-la, que m’heu manat escandir-me el sexe fins a desdir-ho, compadiu-vos del fracàs dels homes. Amén. " epdlp.com |