Rosa Fabregat Balada de la mort –en catalán- "Escoltes el batec apagat de la mort sota el tacte. La palpes. Saps que és allí, a l´aguait, en latència. Fràgil i potent alhora. Els ossos la dibuixen. Perceps com teixeix el subtil entramat d´advertències i crides. Es perfila. L´endevines. Ressegueixes amb els dits la concavitat de les òrbites. Palpes l´esquelet que esdevindràs. En tàcit silenci el cos l´anuncia. La mort, que et deixarà els ulls esbatanats, l´ iris obert a una llum sense imatges, l´ànima esberlada. I el fred. S´apagarà la ment i als llavis i a les dents restarà l´esbós inacabat de l´última paraula, només. Copses el setge de la mort. Vella amiga plena d´ones, t´endinsa cap al fons. Fanal encès que et servirà de guia inútil. Ella et camina. Auscultes amb contenció la seva indolent passa. Lluites en combat silenciós, rebel. La pressents, la sospites. Rítmica et percudeix amb missatges xifrats que el cos enregistra. No l´odies ni la tems, més aviat et fascina. T´endinses, lenta, en els seus vels i et sents núvia. T´adones com s´aproxima el tel gèlid de la mort. Saps que podria esdevenir vesc. Un dia et dallarà. Tot és breu i incert. Obres els ulls i la llum els fereix, la terra és viva i tu un bri d´herba. " El Poder de la Palabra epdlp.com