|
Retalls de sastre (fragmento) –en catalán- "Nascuts al mig de la misèria del temps d'aquest país vençut, no ens feia estrany de veure traspuar la por per les parets de l'internat salesià. Hi veig els ulls irats i vigilants dels sàdics tonsurats; en recordo els terrors filtrant-se per la pell, amenaçant l'imaginar dels nostres jocs, i aquells pàl•lids colors sota el cel desolat del nostre prematur hivern. Aquella tirania de les bèsties consagrants consagrava en tots nosaltres tot el temor d'un país devastat. I els seus sermons, ¿com podíem saber si nodrien o no, furtivament, les nostres conspiracions futures? Les llàgrimes vessades en el terror nocturn sobre el coixí, que eien lliscar els somnis cap al no-res, ¿quins fruits poden haver donat? Nascuts al mig de la misèria del temps, dissentíem tan poc com els cadells malalts. Un dia un amic meu em va venir plorant; li havien donat cops amb una clau de ferro, i el vaig portar a la font del pati interior, i li vaig eixugar amb el mocador un fil de sang que li baixava per darrere l'orella. Ara ja entenc que, pels nostres nou anys, era un petit reflex -només insinuat- d'aquella guerra de quinze anys abans; però més desigual que la dels nostres pares; les norts eren més lentes; els combats més ocults; les ferides, molt més dissimulades, i els resultats molt més imprevisibles. D'aquesta guerra, no en parlava cap diari, l'anàvem suportant, com presoners sense armes, sense drets, sense mots per defensar-nos. ("Pare, no perdoneu les nostres culpes, perquè nosaltres no podrem perdonar mai aquells nostres deutors".) " epdlp.com |