Àngels Marzo Éxode -en catalán- "Infant que dorms amortallat pels còdols, ets deriva de mar, mans petites ofertes sobre un llençol de platja, tendre embalum que es petrifica sota el cel plom de les agulles d’aigua. No sé a quin nom respon l’interrogant que t’esbatana els ulls sense mirada, ni quina mala onada va voler bressolar el teu últim plor. No sé de quin horror vas escapar-te, ni quins arpons et van glaçar la sang, si bancs de peixos negres t’empenyien marea enllà fins l’altra riba. Abans que se t’endugui el vent marcial i la terra t’aculli ventre endins, abans que estripi veles la barca del mai més, abans que gorg de desmemòria t’aboqui al trist atzar de ser brotó d’ala trencada sobre un estor d’arena, pedra i algues, deixa’m imaginar-te a Bergen-Belsen, deixa’m que et pinti els llavis, Aylan, que el teu somriure esclati a les retines darrera el pentagrama d’espines de filferro, migrant cap a la llum, cap a la vida, com un miracle incert de primavera. " El Poder de la Palabra epdlp.com