Júlia Bacardit Un dietari sentimental (fragmento) –en catalán- "Constatar la nàusea envers el món o retratar el dia a dia d’algú estranger a la seva pròpia casa servia d’al·legat llibertari, contrari a la lògica de les normes en societat i a com aquesta lògica es reprodueix a gran escala fins a buidar de significat les rutines dels individus. L’existencialisme és crític amb el poder, no proposa però assenyala. Houellebecq representa bé la fi d’aquesta visió del món existencialista que en el fons és despreocupada, perquè parteix de la certesa que tot funcionarà en el seu no-sentit, que l’ordre continuarà i que podrem seguir fent-nos els desmenjats davant d’aquest sistema. A Submissió Houellebecq ja escriu sobre la urgència d’instaurar una proposta. Costa escriure així, amb el Dennis que em mira. Sopa al balcó. Jo, per reivindicar-hi el meu espai, també hi soc. Vol que xerrem, intueixo. Tan fàcil que seria no parlar, aprendre a compartir l’espai amb un silenci de lloc sagrat, frescor de balcó sense conversa. Em passo el dia mantenint converses, o fingint encetar-les i mantenint-les els minuts justos de cortesia. A casa m’hi agradaria veure el meu home, de vegades ho penso. Vull compartir per amor, amistat, luxúria. La conveniència i l’amistat esbravada i puntual dels companys de pis diversos de vegades m’embafa. No m’agrada que duri sempre. " El Poder de la Palabra epdlp.com