Marc Pastor Riu de safirs (fragmento) –en catalán- "Al campus hi havia dos camps, que es distingien pels arcs de ferralla rovellada que servien de porteries, i com que estàvem en plena estació seca eren uns solars de terra roja com la sang que ens tenyia la pell i la roba. Aquella tarda érem quatre o cinc estudiants a la recerca d’un partit ràpid que ens desensopís, i vam trobar-lo en el camp més allunyat de les aules, que era a tocar de les casetes de tova que aquí i allà pigaven el camí fins als arrossars. No tindria més importància si no fos perquè en una d’aquelles casetes hi vivia un nano que tots sabíem que no hi tocava gaire i que sovint el vèiem fent veure que cavalcava un cavall imaginari o buscava brega. Li dèiem el Bonanza i com que no en sabíem el nom ni el vam arribar a saber mai, així se li va quedar. En el camp estaven en marxa almenys un parell de partits diferents, ocupant el mateix espai i temps, però sense destorbar-se. Vam aprofitar el moment que una de les pilotes va sortir fora (va travessar la línia de guix que se suposava que delimitava el terreny de joc) per recollir-la i proposar-nos com a nous integrants del partit. No va caler dir gairebé res: tu amb aquests, tu amb nosaltres, tu cap aquí, tu cap allà, i ja estàvem xutant la bimba amb tota la força que la glucosa de la koba ens havia entaforat a les artèries. " El Poder de la Palabra epdlp.com