|
Les algues roges (fragmento) –en catalán- "Marina, cansada de rebolcar-se pel llit sense poder dormir, va incorporar-se i s'estirà badallant. Tenia mal gust a la boca i es sentia la testa feixuga, la nuca adolorida, els nervis desfets. Aleix dormia bocaobert, respirant sorollosament. Del menjador venia la claror somorta del dia. Marina saltà a terra, sense fer soroll es posà unes sabatilles i sortí de l'estança. Al menjador, on el balcó era ajustat, l'aire es respirava fresc i pur; no es sentia aquell baf d'home de l'alcova. Marina passà al tocador i va rentar-se un xic, sense xipollejar, procurant de no fer soroll, i tornà després vora el balcó, ja més eixorivida la testa. Va asseure's darrera els vidres; aclulcà els ulls. Es sentia mortalment lassa, fastiguejada i desencisada de tot. Quan s'havia despertat i havia vist Aleix al costat seu, el primer impuls li hauria fet aixecar els punys i pegar-li brutalment, i fer-li mal, força mal. Ara no tenia ràbia;només fàstic, un fàstic horrible. Recordant les seves carícies, una repugnància la revoltà, li cobrí de suor el cos abandonat a la cadira. I pensar que, feia vuit anys, havia estimat aquest home fins al punt de fugir amb ell! Era cert que tenia setze anys -i tanta necessitat de fugir! I Aleix tenia vint anys, era prim de cos i càndid de rostre, i la seva força i la seva rudesa encara servaven un encís com d'adolescència. I ella es sentia tan sola. No l'estimava ningú. El Lluís l'apallissava; la mare, en lloc de defensar-la, encara li feia retrets; l'ambient en què vivien era repugnant, odiós. Lluís treballava de nits; la mare tenia botiga de perfumeria, en aquest mateix barri: en ple Paral·lel, voltats de cabarets i timbes i "academias de canto y baile" i agències, i... Com ara; sinó que llavors, amb la botiga, hi tenien un contacte íntim i forçós. Marina encara no s'hi havia acostumat, i la idea que el "padrastre" acabaria per fer d'ella una "coupletista" o una "girl" la feia morir d'angoixa. Ella, del pare, no se'n recordava a penes; sabia només que vivien pels afores de la ciutat, en un barri quiet, talment un poble, amb gallines pels carrers i molta brivalla per jugar a pastar fang... I aquella vida i les brutalitats de Lluís i el desamor de la mare la dugueren a la revolta. " epdlp.com |