Joan Puig i Ferreter Els tres al.lucinats (fragmento) –en catalán- "¿Quin és, doncs, el meu estat actual? ¡La beatitud! ¿Però en què consisteix aquesta beatitud? Provaré de donar-vos-en una idea, descrivint l'ac tual resultat, que a mi em sembla el resultat final, ja que no espero altra metamorfosi en mi. "Diuen que estic malalt, i no sento cap dolor enlloc. Gairebé no menjo, gairebé no dormo, no em passejo, ni parlo amb ningú. Diuen que això no és vida, i jos ento que cada dia vis més i me´s profundament i més intensament. Diuen que sóc boig, i jo em sento a frec de la suprema saviesa. Ara em sembla que, quan la matèria senyorejava sobirana en mi, no veia res, no sentia res, no comprenia res, ni els mateixos gaudis de la matèria. En canvi, ara, visc sense odis, sense amor ni dolor -en el sentit que jo donava abans a aquests mots i el que els donen encara els diccionaris i els homes-. Em sembla que visc fora del temps i de l'espai. Visc en un gaudi immens. interminable. "Doncs, què ets? -em direu. Sóc un home que viu només de l'esperit, que fa poc ha començat a viure i que no espera ja morir. "No tinc gairebé necessitats, ni afanys, ni desigs, tot ho tinc dins meu. Però no pas com abans, sortint-me de la sang i dels nervis, sinó venint-me del món, del cel, de la terra i dels esperits. Em sembla que abans tenir un vel espès davant els ulls. No veia res, ni em veia a mi mateix. Només em sentia. Ara ho veig tot. Gairebé no hi sento. Tot és claror a fora i dins meu. Quan m'adormo, v eig els vels d'ombres que s'afeixuguen damunt els meus ulls i en segueixo el vol, i m'hi embolcallo. " El Poder de la Palabra epdlp.com