Xavier Bru de Sala Cartes d'uns coneguts a una desconeguda (fragmento) –en catalán- "Et saludo amb aquest reguitzell de lletres d'alfabets poc comprensibles que traço a la pantalla inabastable del teu cel. T'he escrit sota tants registres. Som o sóc tants a estimar-te, que no val la pena inventar-me'n o identificar-me'n més. Si algun d'aquests sòsies que no són àlies i que es pretenen alter egos es pensa que amb un cop d'ull m'ha entès, o amb una lectura m'abasta o em comprèn, no és que sigui imbècil rematat, que tant d'imbècil com de rematat s'hi neix, i per tant no se n'és responsable, sinó cretí, i el cretí no neix, el cretí es cou a si mateix. Ara ets una nena asseguda a la gespa, dalt d'un turó, mirant les estrelles. Veus un minúscul cometa que puja, baixa, dóna voltes, fa dibuixos en el firmament? Doncs sóc jo, el procurador dels teus dies feliços. Qualsevol altra estaria ben marejada, mirant d'endevinar on aniran a parar els meus pensaments erràtics i extraviats. Tu no. A tu et fascinen perquè saps que no van enlloc, que són perquè tu els contemplis, i aquí s'acaba el seu sentit, amb el benentès que els focs artificials de la imaginació, o sigui els esclats de la paraula, esgoten la luminiscència en les formes, el significat en un espurneig inconscient. Veus les miríades de punts de llum que sembla que punxi amb el fibló de l'escriptura? En realitat no hi arribo, però igualment els punxo. Es tracta de l'efecte òptic d'un miratge. La qüestió, l'única qüestió, és que et trobis bonic, que t'encanti. Si alguna expressió del que et diré et fa encongir el cor o arrufar una cella, pensa que, en comptes d'autodestructiu com caldria, em limito a ser autoirònic en homenatge a tu, per no entristir-te en comptes d'alegrar-te amb aquests jocs. Per favor, no deixis de somriure. En cap moment. M'ho promets? Gràcies. Mira que, si deixes de somriure'm un sol segon, es trencaran els cables del trapezi que em sosté i cauré a la gola de les tenebres, d'on no se surt mai més, on et prohibeixo que em vinguis a rescatar malgrat la inutilitat d'aquesta prohibició. " El Poder de la Palabra epdlp.com