Mar Bosch Oliveras L’edat dels vius (fragmento) –en catalán- "M’agrada la veu greu dels homes. La veu de l’Eugeni, el dia que van morir-se tots. Em deia: «Quina llum més estranya, aquesta tarda, rateta, no trobes que fa calor?». La seva veu tallada per un cop sec, i dos i tres roquerols contra les finestres de l’estudi. Tres creus d’ales obertes. Van deixar algun tros d’entranya al vidre i les siluetes blanquinoses, clarament marcades, com si l’ànima també se’ls hagués esclafat tot darrere. Només un va caure a l’ampit, entre els pensaments liles i els crisantems postissos que hi teníem. Hi deuen ser, encara, que les floretes falses ho aguanten tot. Elles hi seran durant anys, descolorint-se com les que amorrem als marbres dels cementiris. Elles i la seva naturalesa simulada i el record de l’ocell fet malbé entre el branquillam de plàstic, pobret meu. Deixava el bec obert, com si volgués que la llengua punxeguda se li alliberés cap a l’espai infinit, ple de parts vives que han pogut escapar-se del món. Ferit definitiu, vam voler estalviar-li el patiment i com que jo no gosava, va ser ell qui va trencar-li el coll." El Poder de la Palabra epdlp.com