Núria Busquet Molist Òrfena –en catalán- "De la por d'engendrament: avortament: un crit pàl·lid dictadura del silenci. Fins que vas arribar tu, gargall de la boca cosida, i ara la sal cou. Tinc un cuc a dintre meu que m'escridassa. He volgut esventrar-me les entranyes amb tisores rovellades. Fermeu embossos immòbils, calleu xiscles dels meus somnis! Ara tinc les mans nuades i el cos m'és ineficaç. Tot és del color del marge pestes de la terra roja, paret negra de vidalbes. Una argolla em lliga el peu al bardissar més salvatge. Te'm fas pasta perifèrica, moc verd. Ja no em permets escopir-te sense tacar-me de fel. Al nostre voltant tot és cementiri radioactiu on amuntegues cadàvers. Làpida de les nits obertes: carcassa del vent, casaca. Femta de la llibertat perduda, replec indigne del vent." El Poder de la Palabra epdlp.com