Llibert Ferri Sobtadament fràgils (fragmento) –en catalán- "Neguit, angoixa, angúnia, por, terror, paràlisi, quarantena, confinament, tancament. Tot plegat corcat i tenyit d’incertesa. Presència dels morts i de la mort. Daniel Defoe va voler parlar-ne. Va voler ensenyar, mostrar els cadàvers i l’agonia dels empestats perquè, com faria Albert Camus tres segles més tard, calia donar fe de tot aquell patir. Calia explicar-lo, fer-ne l’autòpsia, per poder deixar testimoni davant de la Història, com cal deixar testimoni de les guerres. Perquè només el sofriment que és explicat, des de l’oralitat i l’escriptura, pot ser capaç d’incorporar-se a la memòria i a l’ànima de la societat. Defoe ―com Camus en la seva narrativa de ficció― retraten espais i ambients confinats farcits d’una angoixa tan profunda que és impossible no imaginar-los." El Poder de la Palabra epdlp.com