Etna Miró Amèlia de les Camèlies (fragmento) –en catalán- "En el món en què l’Amèlia havia viscut i que s’havia anat fent a mida amb cada decisió i gest, hi dominava l’artificialitat i la falsa sofisticació. Es procurava que tot fos fàcil, còmode i lúdic, i s’intentava garantir sempre el grau més alt d’entreteniment. Així, l’Amèlia havia resultat una noia igualment fàcil, còmoda i lúdica. Als vint-i-un anys, no havia sentit mai la necessitat de ser determinada, ferma o, si més no, escèptica. La Barcelona en què cercava les esquerdes d’aquests estímuls ràpids i excitants per a divertir-se (perquè la vida havia de ser, sobretot, divertida) era una capital excessiva, però ella la sentia tan íntima que pensava que, de fet, li pertanyia sencera. En tenia un convenciment tan absolut que va arribar a creure’s que, moralment, només existía una Barcelona, la pròpia. Això, és clar, no podia ser de cap altra manera: mai no existeix cap Barcelona que no sigui la d’un mateix. Si era l’Amèlia la que estava feta a imatge i semblança de la ciutat, o bé era la ciutat la que estava feta a imatge i semblança de l’Amèlia, això l’Amèlia no ho acabava de tenir del tot clar." El Poder de la Palabra epdlp.com