Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí (fragmento) -en catalán- "Les meves converses amb el poeta de la pedra figuren, com és natural, en l'opuscle que vaig dedicar-li, perquè són essencials per a entrar en la llum de la seva visió artística i religiosa com, per exemple, aquella en què parlant de Shakespeare, em va dir que Hamlet era un Orestes gòtic i que, per tant, no es podia considerar un personatge nou, sinó la deformació d'un personatge vell. La missió de l'un i de l'altre (consistent a venjar la mort del pare matant l'assassí d'aquest) és, en efecte, la mateixa. Però Gaudí feia veure també que entre la concepció d'Èsquil i la de Shakespeare hi havia la mateixa diferència que existeix entre un temple grec antic i una catedral gòtica, perquè si el primer, com Orestes, és ple de llum a l'exterior, les catedrals, com Hamlet, porten la llum a l'interior. De manera que per a Gaudí, l'art clàssic era una exteriorització estètica (o, com jo dic, la religió al servei de l'art), i l'art gòtic, una interiorització (o sia l'art al servei de la religió). L'ideal, per al nostre arquitecte, consistia a fondre la visió artística i religiosa en una sola concepció. I en això devia pensar quan afirmava seriosament que la Sagrada Família era un temple hel•lènic perquè creia, no menys seriosament, que l'estil que ell havia descobert (o redescobert, com Shakespeare quan creà Hamlet) era l'estil que els grecs haurien fet modernament sense el col•lapse que els ensorrà. " El Poder de la Palabra epdlp.com