Núvols baixos (fragmento) -en catalán-Núria Añó
Núvols baixos (fragmento) -en catalán-

"La Gabriele fa cap a aquest parc on l’acaba de citar la Sílvia, qui ja aixeca un braç a gran distància, per més que està sola aquí, amb el seu nét que baixa del cotxet. I l’actriu s’acosta a aquest nen, a qui diu alguna cosa amb un somriure, però el petit sembla que prefereix baixar d’una vegada i córrer. La Gabriele s’acomoda al banc, duu una brusa d’un blau intens amb una mena de sanefa als punys, que apareix per sota d’un abric clar. Tampoc els pantalons amples o les sabates amb una mica de taló no poden competir amb cap de les peces que l’altra duu damunt, pensa la Sílvia mentre prem els seus dits a la bossa. Aquest és el més petit, afegeix com a bona àvia, però la meva filla en té dos més, una de nou que és molt estudiosa i el gran de disset, un bandarra, van fer-ho tot a miques, com si no s’atrevissin de cop, i ja veus, aquest tal i com el veus l’he de guardar tot el dia, per precaució, si de fet ja va a la guarderia, però quan han vist que tossia me l’han fet endur, com si jo no tingués res més a fer, en fi, m’alegro que siguis aquí. Jo també, respon la Gabriele, realment és admirable que tinguis néts, jo no vaig tenir fills, sempre hi havia un projecte o altre, i després, quan la cosa semblava que es relaxava, ja no vaig poder tenir-los; havia fet tard. "


El Poder de la Palabra
epdlp.com