Les tombes flamejants -en catalán- "Fou una pàtria. Va morir tan bella, que mai ningú no la gosà enterrar: damunt de cada tomba un raig d'estrella sota de cada estrella un català. Tan a la vora del mar dormia aquella son tan dolça de la mort, que les sirenes dia i nit sentia com li ananven desvetllant el cor. Un dia es féu una claror d'albada i del fons de la tomba més glaçada fremí una veu novella el cant dels cants: - Foc nou, baixa del cel i torna a prendre. Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra, oh Pàtria de les tombes flamejants." epdlp.com |