|
Morí jove (de Cap al tard) -en catalán- "(A recordança de N´Emilia Sureda) Veig encara en els seus ulls aquell dolç ensensament del qui sent com un eco de murmulls que parlen interiorment. No sentía la remors de llaors que sonaven al costat de sa gentil jovenesa; no mirava sa bellesa en l´espill de vanitat; mes, avançant per la vida, duia en el mirall del cor reflectida la bellesa que no mor. Cantava d´esma, obeint a l´íntima unbriaguesa, com el rossinyol, corpresa per la febre de l´instint. Humit el front de la llum d´allà dalt, duia al pobre i al malalt el perfum de son cor caritatiu, amb el ritme d´una santa graciosa que somriu, de sa virtut ignoranta, i tot el món, manco ella, sap que és bella, confonent l´olor suau de l´àngel i de la dona, sense sebre si l´atrau perquè és bella o perquè és bona. Passa la gent somnolenta davant l´hermosa natura; passen segles, i no esmenta qualque tret de sa hermosura; mes una alta criatura es son espill la presenta, banyada d´inspiració, i no naix fins aquell dia l´hermosura que existía del temps de la creació. Oh campinyes odorants, oh trets de la pagesia, que cobràreu en els cants de la musa, vida nova; muntanyes i conradissos, clars de lluna, degotissos de la cova; colrades espigoleres que un jorn la véreu pasar al ballar entre el polsim de les eres; camins, ombres i dreceres que coneixeu sa petjada!... L´heu perduda aquella amorosa fada, que, deixant la llengua apresa per amor de la viscuda, glosà la vida pagesa, quan eixa parla, beguda en la llet de la infantesa, com un crit despertà la poesía que dormia al fons de son esperit. Morí jove, dolorós privilegi dels electes; mes, espirituals afectes fan un nimbe piados a l´ombra seva, que flota com aparició devota en nostre esguard enyorós en l´esguard dels qui somien de desperts, en l´esguard dels qui rebien els socors per ella oferts, la visita de conhort que deixava una olor d´ambre en la miseriosa cambra dels infants de la dissort. " epdlp.com |