Blai Bonet Natació - en catalán- "El meu pare havia defensat els colors de la nació, tot nedant lliure just cent metres a una piscina, on vuit cordes de plàstic figuraven vuit carrers tancats per a vuit nacions lliures, que n'eren perquè solament tenien un noi només amb un banyador dissenyat en cursiva com a reclam per a fer publicitat de la raça. Ahir vaig fer quinze anys. Dels set ençà, en què els pares em llançaren a la terra a defensar l'honor de l'Estat a una Olimpíada, he nedat cada dia cinc mil metres de braça, de papallona i, entre estil i estil, mil metres d'esprint. Avui era dissabte. No tenia entrenament. He anat al club, però, on tot de nenes i xicots xisclaven. Com que tenia lliure no sé què i el decapvespre, també, perquè he mirat totes les noies en una nena, he entrat com d'adormit en un dels vestuaris no sé jo per què. No hi havia ningú, just olor d'aigua al plat lluent de les dutxes i l'aroma que el pantalon, l'anorac i els eslips blancs feien, penjats i sense els nois. M'he amidat i, sense les sabates, he fet u vuitanta, sense el pare i la mare. Mai no havia tingut, no amb el llum apagat, l'acudit de pensar en les edats que travessava amb el verdanc de les meves altàries. Un rancor, que començava just a inflar, em deixondí, com el brusc ventim d'una llendera, de la son en què jo, feia quinze anys, vivia adormissat entre les flors del cotonerar que m'embenava i em feia creure en una nafra, de la qual just existia la bena. " El Poder de la Palabra epdlp.com