Tenim un nom (fragmento) -en catalán-Vicenç Villatoro
Tenim un nom (fragmento) -en catalán-

"I, a vegades ens en sortim. I, a vegades, una tontería de sobte ens indica que ens sortim. I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
Captatio benevolentiae. Manel.
Amb això del móvil no saps mai on enxamparàs aquell a qui truques. Fa angúnia. Pot ser que l´altre estigui en una festa o en un hospital, passejant pel bosc o en un judici. Jo què sé. Abans, si la gent contestava al telèfon és que era a casa o a la feina, en un lloc pensat per rebre trucades, a unes hores en què s´hi comptava. Malament rai quan arribava una trucada a mitjanit, fora d´hores. Ara una trucada pel móvil aterra enmig de la teva vida, et canvia la vida, t´interromp la vida, sense ni tan sols preguntar-te si et va bé. És com si un món estrany entrés violentament en un altre, sense demanar permís, en una irrupció salvatge i fatxendosa. Per això a la Llúcia li fa cosa de trucar al seu fill al móvil. Com quan era a Buenos Aires, trucava poc, tan poc com podia, que ens truqui ell, que nosaltres no tenim res més a fer, sempre som a punt. No era un retret, ja està bé, podries trucar-nos de tant en tant. Era més aviat que si truca en Jaume ho farà quan li vagi bé, quan no sigui un destorb. I si truca ella, abans es mira les hores, es fa un quadre mental d´on pot ser en aquells moments en Jaume, per no molestar, i sempre comença les converses preguntant pots parlar? no t´agafo en mal momento? Ha trigat a decidir-se. Però ell va dir que truquessim, o que trucaria. "



El Poder de la Palabra
epdlp.com