A Joan Miró -en catalán- "Vindrem d'antics palaus a noves sangs, latents i obertes com serpents. Tot és nostre i proper, refent-nos i nodrint-nos, com una primavera que comença: línies conjurant llunes o remoroses aus, al·lucinants paraules mai no dites i mons per néixer encara. Ulls despresos del somni, reals des d'una altra esperança. Colors com reialmes pròdigs o tempestes; estrelles d'infantesa i mans que s'obren cap a esquerps horitzons. I ens sobta aquesta sang, com somniades serpents, com un vi nou i aspre, i vetllem meravellats entre les formes pures. " epdlp.com |